CINQUENA SESSIÓ (Laia Sanchez Ocaña)

 

               05/02/21

En aquesta sessió, no vam tenir una frase d'introducció, perquè haviem de veure un vídeo de l'artista Marina Abramovic, la qual va fer una performance al museu del MoMa l'any 2010 i el vam comentar. 

Aquesta performance tracta sobre estar sentada a una cadira i tenir una persona del museu sentada davant  i mutuament s'observen mentre hi ha un públic mirant determinadament. La Marina Abramovic no fa cap tipus d'expressió quan manté aquest contacte visual amb les diferents persones que es seuen davant d'ella fins que apareix un home i es seu. Aquest home era la seva parella de fa molts anys i l'artista no s'ho esperava. L'expressió de la Marina Abramovic canvia completament i ja no es manté rígida i neutre, sinó que comença a caure-li llàgrimes i decidex acabar la performance i donar-li les mans a la seva exparella. Sense dir res, es notava el que sentien els dos, es veia l'estima que hi tenien l'un a l'altre. Es veuen tots els sentiments de cop. 

Aquí es pot veure que no es necessita la paraula quan el gest ho diu tot. 

----------- 

La professora, amb aquesta sessió va voler incorporar el gest en el so. Així que vam realitzar un exercici que constava que cadascú li domina una part del cos (el cap, pit, digestió i pelvis) i aquestes parts eren uns personatges i haviem de veure quin tarannà i veu tenen. 

Ens haviem de moure per l'habitació o l'espai el qual ens trobàvem i fèiem el que la professora ens manava, primer giravem al el cap, després amb el pit, després amb la part de la digestió i per últim amb la pelvis). Al acabar, els vam definir a tots. 

Definició cap: Quan vam fer l'exercici del cap, tenia la sensació de que aquest és un personatge intel·ligent🧠 i va ser fàcil realitzar el moviment a partir d'aquest. 

Definició pit: Per mi va ser fàcil realitzar el moviment a partir del pit i el vaig definir com un personatge decidit i que sempre mira cap endevant. 

Definició digestió: Amb aquest moviment central, em va resultar més difícil, però vaig saber difinir-lo. El vaig definir com un personatge mandrós i despreocupat, que "disfruta de la vida". 

Definició pelvis: Per últim, amb aquest moviment també em va resultar difícil moure'm. El vaig veure com un personatge amb un caràcter xulesc i territorial. 

Arrel d'aquest exercici vam comentar que hi ha diferència entre professors per la seva manera de caminar, perquè segons com realitzin aquest moviment es pot veure com alguns tenen més seguretat en si mateixos que d'altres. També per la seva expressió facial i la manera d'ocupar l'espai  i la mirada. I amb això, la gent et mira i creu que ets d'una determinada manera segons l'etiqueta que tinguis. 

----------- 

Vam fer l'últim recurs d'una bona actitud corporal. Ens vam posar drets i haviem d'actuar com si portessim un vestit nou i maco, després haviem d'explicar a tota la classe com ens haviem sentit. Jo personalment em vaig sentir com una model i molt elegant. 

La presència i la veu seran molt diferents segons com em senti amb aquest vestit.

Per acabar la classe vam fer un últim exercici, però en aquest cas per treballar el gest amb la veu.

Ens vam dividir en grups. (El meu grup corresponia al de les 9:35). 

Haviem de dir una frase, primer sense gest i després amb. La meva era: avui toca pizza.

Al principi només la vaig dir i després vaig incorporar un moviment que representava alegria, i amb el moviment, automàticament es va canviar la veu.